Resumen: L’Organització Defensiva dels Pirineus, coneguda com a Línia P, és la major fortifi cació territorial construïda a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Per tal de contenir qualsevol possible incursió militar internacional, es van cridar a construir entre 1945 i 1955 i al llarg de tota la serralada prop de la meitat dels gairebé 10.000 assentaments previstos de diferents mides i tipologies funcionals. Sense arribar a entrar mai en ús pel canvi produït en les relacions geopolítiques del règim de Franco, constitueixen un extraordinari llegat de la memòria històrica de l’Espanya del segle XX i d’ un patrimoni construït d’ innegable valor arquitectònic i paisatgístic. Sobre la base d’un inèdit projecte documental fotogràfi c centrat a inventariar els prop de 200 búnquers existents en el Sector 23 de la Línia P (situat a la Comarca de l’Alt Gàllego de la província d’Osca), aquest article té com a objecte desbrossar els valors arquitectònics (espacials, constructius, formals i funcionals) i paisatgístics d’aquestes obres disperses en el territori i establir l’interès patrimonial d’aquesta infraestructura defensiva que a penes ha començat a ser avaluada críticament en tot el seu abast. Idioma: Catalán DOI: 10.4995/anuari.2025.24160 Año: 2025 Publicado en: Anuari d'Arquitectura i Societat 5 (2025), 360-386 ISSN: 2792-7598 Financiación: info:eu-repo/grantAgreement/ES/DGA/H19-23R Financiación: info:eu-repo/grantAgreement/ES/DGA/T44-23R Tipo y forma: Artículo (Versión definitiva)