Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja

Sorolla Vidal, Natxo

Resumen: L’estudi presenta una anàlisi multivariant sobre els coneixements i els usos lingüístics de la població de la Franja, i continua amb les anàlisis preliminars de l’enquesta d’usos lingüístics a la Franja de l’any 2003 (Sorolla Vidal, 2005). Els resultats apunten que, a pesar que el concepte de diglòssia resulta excessivament abstracte a l’hora d’analitzar la complexa situació sociolingüística de la Franja, sí que es detecta que un sector majoritari de població catalanoparlant inicial que utilitza el català en els àmbits de més proximitat social (família, amics, veïns…), es fa valer del castellà en els usos escrits, el consum mediàtic o altres usos formals. Amb tot, a la Franja hi ha altres tipologies de parlants, que s’allunyen d’aquesta distribució funcional de l’ús de les dues llengües. Entre aquestes tipologies destaquen els qui fan un ús escrit gens testimonial del català, i consumeixen bona part dels mitjans de comunicació en català, juntament amb capes significatives de monolingües castellanoparlants, que només fan ús del castellà. Davant d’aquests resultats, es discuteix la dificultat d’aplicar els models consensualistes de la diglòssia, almenys de manera generalitzada, però també es considera la seua utilitat en definir segments parcials de població, en aquest cas, de la Franja. Tenint en compte sempre, això sí, el caràcter dinàmic de les societats, així com la tensió que s’hi produeix entre el consens i el conflicte.

This study presents a multivariate analysis on the knowledge and language use of the population living in La Franja, following up on the preliminary analyses of the language use survey conducted in 2003 in La Franja (Sorolla 2005). The results indicate that although diglossia ends up being too abstract a concept for an analysis of the complex sociolinguistic situation of La Franja, one does observe that a majority of the Catalan-speaking population uses Catalan in situations of greatest social proximity (family, friends, neighbors...) and Spanish for anything in writing, media consumption, or other formal uses. Even so, there are other typologies of speakers in La Franja who do not adhere to this functional distribution in the use of the two languages. One of the groups that stands out among these typologies are those whose written use of Catalan is much more than something simply token, a group whose media consumption is to a large extent in Catalan. This group coexists along with significant layers of monolingual Spanishspeakers, who use only Spanish. In light of these results, the paper discusses the difficulty of applying the consensusoriented models of diglossia, at least in generalized fashion, but the paper also considers their usefulness in defining partial population segments, in this case, in La Franja. In doing so, however, it is necessary to always bear in mind the dynamic character of societies, as well as the tension that is produced therein between consensus and conflict.

Idioma: Catalán

DOI: 10.2436/20.8030.02.56

Año: 2014

Publicado en: Revista de Llengua i Dret 61 (2014), 87-122
ISSN: 0212-5056

Financiación: info:eu-repo/grantAgreement/ES/MINECO/FFI2012-39285-C02-01

Tipo y forma: Article (Published version)